Viatges

Paris (I) Up, Up!!

Sembla mentida que avui encara quedi gent jove que no ha estat mai a París. O aquesta era la impressió que em feia quan tothom em deia: "Vas a París? I no hi has estat mai?". Doncs no: ni els meus pares em van portar a Eurodisney, ni hi vaig anar amb el cole, ni amb l’institut, ni amb la meva parella vaig tenir l’oportunitat de fer el viatge ja que pel camí es van interposar Roma, Londres i tota Escandinàvia.
Després d’un viatge curt i de sobreviure a la complicada articulació del metro i xarxa de trens de París, arribava el moment de decidir què fer en la primera tarda a la capital francesa. I la resposta va ser: Torre Eiffel! La veritat, no és el que més m’atreia de París, i al principi estava una mica dubtosa, però conforme vam començar a pujar vaig trobar l’aventura divertida.
Primer, per evitar cues i dispendis econòmics, vam pujar per les escales fins a la segona plataforma. No ens vam cansar i fins i tot vam aprendre coses de la història de la torre gràcies als cent plafons que cobreixen el recorregut. Després, vam pujar de la 2a a la 3a plataforma en ascensor (única forma possible) en un viatge al cel que, per la velocitat i el vertigen, em va deixar les oïdes tapades. A fora, feia un fred insofrible.
Just quan vam acabar el passeig pels núvols, van encendre la il·luminació de la torre. Focus ataronjats i estrelletes platejades que s’encenien i apagaven durant cinc minuts. Amb aquesta imatge de fons, vam reservar lloc a un creuer nocturn pel Sena. Molt maco, molt interessant per tenir una idea general de París, però fred, molt de fred...
El dia següent també el vam dedicar a pujar i pujar. Vam anar fins a l’esplèndida catedral de Notredame de París. Vaig al·lucinar amb l’interior, les vidreres, el disseny de la façana... I vam pujar a les dues torres, on vam conéixer les gàrgoles i vam tenir una altra visió de París des de les alçades.

A París!

Fins dissabte vinent estaré de viatge a París. Tornaré amb un bon munt de posts sobre l'experiència!

På turné i Stockholm (i V) - Det spelar ingen roll...

Sóc feliç. Ahir a Internet algú va penjar totes les cançons del concert de Per Gessle a Estocolm, que ara estic escoltant de fons. Un petit record sonor fins que aquesta tardor es publiqui el DVD en què, teòricament, estarà enregistrat l'actuació juntament amb Göteborg. Amb PG de fons, és més fàcil recordar les emocions d'una nit inoblidable.

Va ser poc més d'una hora i mitja, de cançons de Mazarin, En Händig Man i tasts de Gyllene Tider. No es va anar gaire enrere en el temps, però sí que van sonar algunes de les meves cançons preferides. Em van encantar les versions en directe Det Hjärta Som Brinner i Ljuder Av Ett Annan Hjärta, vaig trobar que la veu de PG era perfecte en directe amb les cançons del nou disc i que Hanna's kärlekspil sona perfecte en viu. Vaig al·lucinar amb l'entrega del públic suec amb les últimes cançons de GT (Hej, Hej, jag klarar mej nog...) i em vaig emocionar amb Kung Av Sand. Una mica freda la rebuda a les últimes cançons, sobretot aquelles que no eren singles, tot i que alguns detalls (com aquell teclat a Pratar Med Min Müsli) van despertar veritable passió.

Però, sobretot, em va encantar: el duet a Om Du Bara Vill (una de les cançons més maques de la història), la interpretació sense guitarra de Tycker om när du tar på mej, aquell final tan senzill i tan maco amb Min Hälsning, el públic cantant När vi två blir mentre ens acomiadava la versió jazz, la brutal Fru Nordin, la força de Sommartider...

Tantes emocions que és difícil reduir-les a paraules... Millor escoltar, sentir, veure...

På turné i Stockholm (IV) -Juni, Juli, Augusti...-

Jag sitter här en stund
Och blundar men jag ser ändå...

 

Amb aquestes paraules va començar diumenge 12 d'agost el gran concert de l'estiu per mi, i per més de 10.000 persones a Stockholm. A la tarda d'aquell dia clau, havia estat passejant per Skansen (encara no havia pogut veure l'ós del zoo nòrdic, ja que l'última vegada hi vaig anar al desembre...) i, mentre buscava els llops al seu tancat vaig començar a escoltar alguna cosa familiar.... Sí, sí, era Spegelbol, una de les cançons de l'anterior disc en suec de Per Gessle, Mazarin. Primer vaig pensar que algun dels treballadors portava la música a tot volum a la seva furgoneta, però, de sobte, em vaig adonar que no. No, resulta que des de l'illa Djurgården tan sols una llengua de Mar Bàltic et separa dels jardins del Sjöhistoriska Museum, on el concert havia de tenir lloc poques hores després. I sí, mentre jo passejava pel zoo de Skansen, la banda i Per Gessle estaven assajant!

La resta de la tarda la vaig passar passejant, escoltant mp3 i preparant-me  per la nit. El dia s'havia aixecat mandrós, gris, humit, però mentre passejava en vaixell per l'arxipelag de la ciutat el sol s'havia decidit a acompanyar-nos. Feia molta calor i xafogor, però el dia era bastant maco i agradable. Mentre descobria una exposició magnífica a l'aire lliure de fotografies d'animals salvatges (llàstima que no apuntés el nom de l'artista, el buscaré....), però, el temps va fer una regressió i de nou una màscara grisa va cobrir el cel suec. Llàstima, semblava que la pluja amenaçava amb acompanyar-nos. 

Vaig menjar ràpid en un McDonalds (per cert, els pitjors McNuggets de la història!) i vaig anar a agafar el bus per anar al Sjöhistoriska (a 20 minuts caminant de Skansen, a 10 en un magnífic bus). I, amb una mica de paciència (els busos anaven tan plens que ni paraven!) finalment vaig poder encaixar-me en un d'ells. Tant glorificar el sistema de transport públic suec per acabar aixada en un bus igual que feia cada matí al 165 entre El Prat i Plaça Espanya!! L'arribada a l'esplanada del museu estava absolutament bloquejada pel trànsit, i tota la gespa dels voltants estava esquitxada de petits grups de fans o simplement lleugers interessats asseguts i esperant l'hora del concert. Vaig fer cua per passar per les portes (amb la meva entrada de Ticketfast rebregada per dur-la tot el dia a la cartera...) i vaig entrar. La part més propera a l'escenari estava envoltada per tanques i no es permetia l'accés a ningú més. Vaig buscar un lloc a la gespa a prop d'aquestes tanques i vaig esperar pacientment, enviant sms i xafardejant què feien els suecs. Semblava que tots els fans internacionals que tenia l'esperança de conéixer estaven a la zona tancada. Llàstima.

A les vuit del vespre van començar a projectar vídeos musicals a la pantalla de l'escenari. Grups, cantants suecs, actuals o força antics. Tot i que als fòrums s'havia criticat molt, ho vaig trobar divertit. Hi havia cançons que estaven bé. I a les 20.45h, de nou va tornar la caràtula del disc a la pantalla i el missatge "Enjoy the show!" (única referència en anglès de la nit). I de fons, una versió jazz d'una cançó que em sonava molt... Les noies del meu costat, unes veritables fans radicals sueques (les úniques del meu voltant amb sang a les venes no congelada) em van desvetllar el misteri: Jag vill känna din kropp emot min...cantaven (När vi två blir en). Però aquesta no va ser la primera cançó, sinó Juni, Juli, Augusti...L'estiu ja havia arribat!

 

På turné i Stockholm (III)

Des de dalt de la torre de Stadshuset (l'ajuntament) d'Estocolm, tens el món als teus peus. Les catorze illes de la ciutat t'esperen a baix, mostrant amb timidesa la seva bellesa. La ciutat es mostra tranquil·la, nòrdica i encantadora, mentre el sol es sent mandrós a l'hora de treure el nas entre la boira i una fina, finíssima pluja d'estiu. Fa xafogor, i la pujada de les més de 200 escales per arribar fins al campanar de la torre ha estat cansat, però has tingut la companyia d'un parell de valencians que passen el cap de setmana a Estocolm procedents de Helsinki, mentre el seu ferry de Viking Line espera pacientment al moll que podem veure al fons. No entenen pràcticament res d'anglès i has rigut una estona amb ells. Durant la pujada, pares un moment per fotografiar la princesa que, des de la finestra, espera que el cavaller mati el drac que es pot veure des de fora de la torre. A dalt, envoltada d'una reixa, unes gotetes rebels et cauen a la cara, i alleugereixen la calor enganxifosa del moment, que també t'acompanyarà durant la nit. Puges al campanar per escales de fusta i et deixes endur per la sensació de l'aigua i de la bellesa del paisatge. I pregues perquè aquell cel gris nòrdic et doni una treva a la nit.

På turné i Stockholm (II)

El vaixell. Aquesta és una de les grans sensacions que m'he emportat de la visita estiuenca a Estocolm. L'altra vegada que vaig visitar la ciutat era hivern, i les rutes eren escasses, però aquest cop vaig poder recuperar el temps perdut amb dos esplèndids viatges amb la brisa bàltica tocant-me a la cara. Tot i això, el primer tour en vaixell el vaig fer no pel mar bàltic, sinó pell llac Mälaren. De fet, a Estocolm totes dues aigües es troben, tot i que hi ha una diferència d'uns 80 centímetres entre els dos! Així, per passar del mar (on comença el teu trajecte) al Mälaren has d'atravessar les encluses, que tan sols estan obertes durant l'estiu. La veritat és que la sensació de quedar-te tancada entre les dues portes i veure com l'aigua aixeca, o enfonsa, el vaixell és impactant. Aquesta visita em va servir per assabentar-me que, de fet, a Estocolm hi ha una platja urbana natural a poca distància del centre, però que els suecs no tenen problemes en banyar-se tot prenent el sol sobre qualsevol roca que voregi el llac. També és impressionant el gran nombre de barques d'oci que hi ha en aquesta ciutat, on la gent s'estira a coberta feliç mentre inicia un creuer per l'arxípelag (això, al mar bàltic).

I a l'arxípelag és on em vaig dirigir en el meu segon tour. Si el primer viatge en vaixell el vaig fer el dia de l'arribada, amb l'atraient perspectiva de dues hores asseguda ja que estava desfeta per tres hores i mitja d'avió i dues més patejant-me la ciutat, el segon va ser diumenge 12 (el dia D! o millor, PG!) de bon matí. Un tour en una llança "d'alta velocitat " pels inicis de l'arxipelag d'Estocolm, on hi ha milers i milers d'illes, i on hi viu ara la crème de la crème escandinava. No només hi ha l'illa Djurshalm, que és una mena de Beverly Hills versió Stockholm, sinó que hi ha famílies que són propietaris d'illes senceres! Gent que, a l'hivern, camina sobre el mar bàltic gelat cada dia per arribar a una altra illa on sí hi ha carreteres i, per tant, té aparcat el cotxe, o nens que van a escola gràcies a helicòpters subvencionats per l'estat!

L'arxipelag d'Estocolm (el ben sonant skärgård) és un dels llocs més especials de la ciutat. Un aperitiu perfecte per una nit d'allò més emocionant. I una experiència molt més inoblidable gràcies al capità, que ens va cantar l'himne suec, va saludar el sol, ens va explicar com es va trobar mick jagger en una sauna i ens va ensenyar cançons de pirates borratxos en suec.

På turné i Stockholm (I)

Part de les meves millors experiències tenen la seva llar al Nord d'Europa, a Suècia. Aquest estiu vaig fer una de les poques bogeries registrades en el meu currículum personal: creuar el continent per passar dos dies a l'adorable Estocolm i poder veure en concert un dels meus artistes preferits, Per Gessle. Així que amb no més equipatge que dos pantalons, dues samarretes, una guia de Suècia en anglès i el meu mp3 carregat de cançons de Mazarin, En Händig Man o Gyllene Tider vaig agafar un avió amb destí a la capital sueca dissabte 11 d'agost. Sense facturar i amb un munt d'hores per cremar (per la por a trobar-me un aeroport saturat com el de les últimes setmanes), vaig passar el matí asseguda a un banc del passadís de botigues del Prat, menjant croissants de xocolata del dia anterior (que, per cert, no ens van cobrar) i rient mentre una senyora de la neteja buidava les escombraries tot cantant alegrament alguna cosa sobre una Torre de Babel...

El viatge a Suècia és llarg i pesat, i més quan la pel·lícula és un pseudo-drama americà sobre cavalls i ranxos de Texas i et mors de gana ja que els nervis del matí no et van deixar esmorzar amb tranquil·litat. L'arribada, però, va ser puntual, i sense adonar-me, tornava a posar els peus al país que tants grans moments m'havia donat dos anys enrere. I d'aquí, amb entrepà en mà, a l'Arlanda Express, aquell tren odiosament car però que en vint minuts em deixava a dues passes del meu hostal.

Estocolm no em va decepcionar en la meva arribada. Sol, caloreta i una llum que et convidava a passejar mentre descontaves els minuts per l'arribada del moment musical de l'any. L'hostal seguia igual que feia un any i mig: la gent era amable, les instal·lacions correctes i vaig poder tornar a tenir un llit a la part de dalt de la llitera (on tens les preuades tauletes penjants per deixar-hi el telèfon mòbil i l'aigua!). Un cop fet el llit el millor que vaig poder, vaig tornar a deixar-me perdre la ciutat. Les meves passes em van portar a Skeppsholmen, l'illa coneguda pel famós alberg flotant Af Chapman (bastant brut, segons diuen...), i on l'estiu havia portat a la gent a estirar-se a la gespa sobre mantes, a prendre el sol en banyador, a mirar el mar bàltic amb ulls somiosos i a fer esport a l'aire lliure. Passejant-hi, un ja no recordava que estava en mig d'una de les ciutats més grans del Nord d'Europa.