El llarg camí cap al carnet de conduir
Sí senyors, jo, igual que el 99% dels joves a partir dels divuit anys, m'he proposat treure'm el carnet de conduir i motoritzar la meva vida, o, com a mínim, la part del currículum vitae corresponent. En realitat, és una proposta que, com li passa al 75% dels innocents víctimes de la DGT, neix en ple mes d'estiu. Ja sabeu, aquella època en què aquests negocis dits autoescoles comencen a bombardejar les bústies amb ofertes suculentes. (Nota: la cursiva indica ironia, perquè 800 euros per un carnet rosa horrorós que, a més, no cap en cap cartera i no em porta l'assegurança del cotxe de regal, no pot dir-se oferta segons els meus criteris. Digueu-me estricta, si voleu).
Jo, innocent de mi, i aprofitant un curs més relaxadet del normal, vaig cometre l'error o l'encert de pagar la matrícula. Després, és clar, de la tradicional ruta per les múltiples autoescoles que la meva ciutat, petita però pel que vaig veure amb bons nivells de motorització, disposa. L'opció és la lògica i més catalana de totes: escollir la més barata. I a partir d'aquell moment, un any per passar aquest mer tràmit, que en diuen alguns, de la teòrica.
Porto ja uns mesos obviant el petit tràmit, però no malpenseu: l'emocionant codi de circulació m'ha acompanyat en viatges múltiples, i de mica en mica ens hem anat fent bons amics. He après a cerciorar-me, a saber llegir circulació en poblat entre línies, i el que més important de tot, a aprendre que a un ferit en circulació mai no li he de donar alcohol perquè mantingui la temperatura. Així que ja ho saben: conductors imprudents del món, llencin les seves petaques!!!!
Però si d'alguna cosa et serveix aprendre a conduir (en la teòrica, és clar. La pràctica serà una altra llarga llista de weblogs, de ben segur :P) és per descobrir què poc en saben aquests familiars i amics que tan de temps porten en el món de les maniobres i les senyals vials. Perquè sí, perquè la gent que porta anys i panys amb la cartulina rosa en el seu poder no sap la diferència entre arcen transitable i el que no ho és, i així, senyors de la DGT, no anem enlloc. I no hi anem perquè té poc sentit memoritzar a quina velocitat haurè de circular si condueixo un vehicle mixte amb nou persones a bord, dedicat al transport escolar, per una carretera convencional amb un arcén (aquest vell conegut) de menys d'1.5 metres d'ample. Si jo només vull conduir el meu Twingo vermell amb la meva gata com a molt en el seient de darrere!! (amb l'equip de transport homologat, és clar).
Però s'apropa el moment de la veritat, senyores i senyors. El moment del test final. El moment de dir adéu a la mania mesuratòria dels arcens. Benvinguts al món motoritzat.
Per cert, si algú s'està traient el carnet de conduir, que no es perdi aquesta web. Li serà molt útil.
Jo, innocent de mi, i aprofitant un curs més relaxadet del normal, vaig cometre l'error o l'encert de pagar la matrícula. Després, és clar, de la tradicional ruta per les múltiples autoescoles que la meva ciutat, petita però pel que vaig veure amb bons nivells de motorització, disposa. L'opció és la lògica i més catalana de totes: escollir la més barata. I a partir d'aquell moment, un any per passar aquest mer tràmit, que en diuen alguns, de la teòrica.
Porto ja uns mesos obviant el petit tràmit, però no malpenseu: l'emocionant codi de circulació m'ha acompanyat en viatges múltiples, i de mica en mica ens hem anat fent bons amics. He après a cerciorar-me, a saber llegir circulació en poblat entre línies, i el que més important de tot, a aprendre que a un ferit en circulació mai no li he de donar alcohol perquè mantingui la temperatura. Així que ja ho saben: conductors imprudents del món, llencin les seves petaques!!!!
Però si d'alguna cosa et serveix aprendre a conduir (en la teòrica, és clar. La pràctica serà una altra llarga llista de weblogs, de ben segur :P) és per descobrir què poc en saben aquests familiars i amics que tan de temps porten en el món de les maniobres i les senyals vials. Perquè sí, perquè la gent que porta anys i panys amb la cartulina rosa en el seu poder no sap la diferència entre arcen transitable i el que no ho és, i així, senyors de la DGT, no anem enlloc. I no hi anem perquè té poc sentit memoritzar a quina velocitat haurè de circular si condueixo un vehicle mixte amb nou persones a bord, dedicat al transport escolar, per una carretera convencional amb un arcén (aquest vell conegut) de menys d'1.5 metres d'ample. Si jo només vull conduir el meu Twingo vermell amb la meva gata com a molt en el seient de darrere!! (amb l'equip de transport homologat, és clar).
Però s'apropa el moment de la veritat, senyores i senyors. El moment del test final. El moment de dir adéu a la mania mesuratòria dels arcens. Benvinguts al món motoritzat.
Per cert, si algú s'està traient el carnet de conduir, que no es perdi aquesta web. Li serà molt útil.
0 comentarios