Blogia
VARMT IGEN

Sra. Cartera...

Sra. Cartera...

Pràcticament cada dia m'enfado amb la meva cartera. I això que no la veig mai, perquè quan ho faig el que em passa és que directament em desespero. El problema és que l'arribada del correu dos o tres cops a la setmana s'està convertint en tot un misteri en aquest portal, i especialment pel que fa als costums dels repartidors sobre on deixar els sobres.

Generalment, la cartera passa entre les 10 del matí i les 11. Genneralment, jo a aquestes hores encara sóc a casa. Mai, i quan dic mai és mai, piquen al porter automàtic. Mai demanen que se'ls obri la porta, a no ser que te'ls trobis just quan entren. És a dir, la meva cartera pràcticament ni deu saber  com és la meva bústica. I us preguntareu, llavors com s'ho fa? Doncs molt senzill, passa les cartes per sota de la porta d'entrada a l'edifici. Totes juntes, i ja se les arreglaran els veïns per repartir-les.

D'aquest estrany costum jo n'extrec, a primera vista, tres inconvenients. Un: no tinc perquè fer la feina del carter d'agafar les cartes del terra i repartir-les per les bústies dels meus veïns; dos: es corre el perill que alguna carta es perdi o que l'agafi algú altre, fins i tot algú que no sigui del meu edifici, ja que poden entrar visites, tècnics o fins i tot de vegades es poden agafar des de fora, del mal col·locades que les deixen; tres: els meus veïns no tenen perquè saber quines cartes m'envien, igual que jo no tinc perquè saber quines els envien a ells.

I tot aquest entranyable costum de trobar-me les cartes a terra cada cop que surto pels matins a treballar és encara pitjor quan t'ha d'arribar alguna cosa. Vull dir un CD o un llibre que has comprar per internet, i que normalment no ve mai per correu certificiat, sinó per ordinari. L'altre dia em van enviar un llibre que la cartera sí que va entrar dins del portal, però que va deixar mig penjant de la boca de la bústia, aguantada per només una cantonada de no res.O les revistes, que ahir va ser el súmmum dels súmmums. A banda de la revista del centre Jane Austen de Bath també estic subscrita a una publicació gratuïta que fa una companyia petrolífera sobre el món àrab (no parlen pas de petroli, per cert...). Doncs ahir me la vaig trobar mig ficada per sota la porta de l'edifici, perquè ni tan sols passava per allà. Qualsevol persona me l'hauria pogut robar. I el pitjor de tot és que jo aquell matí havia estat tota l'estona a casa i, si hagués pitjat l'intèrfon, li hagués obert la porta sense problemes.

I no puc acabar la sessió de despotricar per despotricar amb una última referència al meravellós art dels avisos de correus. Perquè a mi els avisos de "no se pudo entregar por encontrarse ausente" me'ls trobo a la bústia a les 11 del matí quan no he sortit de casa des de la tarda anterior. El que vol dir que el carter ja ni es molesta en portar-me els certificats o paquets, i me'ls he d'anar a buscar jo mateixa sempre a correus. I, evidentment, els rebo un dia més tard del que em tocaria.

Potser m'hauria de plantejar demanar un descompte en segells per danys i perjudicis, no?

1 comentario

La Lectora -

Trobava a faltar aquest queixar-se!! Jejeje! Aqui al Japo per sort, els carters son uns sols! Si no hi ets a casa quan et porten un paquet, et deixen un avis amb un numero de telefon gratuit al que truques i dius quin dia i a quina hora va be que et portin el paquet o sobre certificat, i te'l tornen a portar a casa!! Tindran moltes coses dolentes, aquests japos, pero alguna de bona tambe haurien de tenir, no? :P