S'emporten la sirenita!!!
Consternada vaig quedar ahir quan, al resum setmanal de notícies sobre viatges de The Guardian (m’encanten els serveis on-line d’aquest diari!) hi havia una peça sobre una polèmica entorn la famosa Sirenita de Copenhaguen. Resulta que l’Ajuntament ha aprovat el trasllat a la Xina de la figureta entre el maig i el novembre de 2010 perquè es pugui incloure a l’Expo que es farà llavors a Shangai. Es veu que la ciutat ha decidit promocionar-se instal·lant la famosa estàtua en un pavelló , envoltada d’aigua, per atreure els xinesos al país escandinau. Malgrat que ja és un tràmit aprovat, moltes veus alerten que la decisió provocarà indignació i tristor entre molts turistes, que es quedaran sense la seva dosi del monument més fotografiat de la ciutat
Per la meva època d’Erasmus al sud de Suècia, a poc més de mitja hora de Copenhaguen,vaig tenir la sort (o la desgràcia) de conèixer força bé la sirenita, ja que hi vaig haver d’anar fins a tres cops (un cop per mi, i altres dos cops més perquè havien vingut visites i, evidentment, els has d’ensenyar). Crec que és una estàtua que simbolitza molt bé el que és Copenhaguen: una ciutat bastant pija que et cobra el que sigui per la xorrada més petita. I aquesta estàtueta no es que et cobri res en diners, però sí que té unes serioses contrapartides: està on cristo va perdre l’espardenya, lluny d’altres atraccions de la ciutat molt millors (el palau reial, els jardins, els antics castells, els carrers comercials, l’antic port...); per arribar-hi al seu costat i fer-t’hi la foto de rigor, has de caminar per sobre de pedres humides, esquivar turistes japonesos que et trobaràs per tot arreu, i, a sobre, fer-te la famosa instantània amb un fons meravellós de port industrial. Preciós.
Un es pregunta si l’estàtua, que tot i ser petita és ben mona, no estaria millor en un altre miler de punts de la ciutat, on també hi ha canals d’aigua, i que evitarien la grandíssima patejada fins arribar-hi. I això si no es té la mala sort d’arribar-hi un dels molts dies en què algun graciós no li ha llençat un pot de pintura o li ha fet un grafiti (i crec recordar que a mi com a mínim un cop em va passar), o la ja terrible sort si es fa un dels famosos dies en què se li ha tallat el cap, el braç, se l’ha arrencat de la pedra, etcètera.
Així que si l’any vinent aneu a Copenhaguen, tindreu dues opcions: anar fins a la roca de la figureta a veure-hi el que segurament seran reinterpretacions de l’estàtua fetes per artistes contemporanis (que, segurament, seran més interessants que l’original) o, quedar-vos pel centre de Copenhaguen i disfrutar amb els veritables atractius que la ciutat hauria de promocionar. Tot i que llavors us cobrin més de quatre euros per un cafè.
Surfejant per un fòrum he trobat això: perruques per a gats!!!! N'hi ha de rosses, castanyes i blau elèctric! I els models felins semblen prou satisfets amb el resultat estètic, tot i que d'altres gats que jo em sé no aguantarien ni un segon amb això col·locat... Així que enhorabona al pacient fotògraf que va aconseguir aquestes imatges (sempre que no es dediqués a petrificar-los amb males arts...). Cada perruca costa uns 50 dòlars, i un 20% es destina a una associació contra la crueltat dels animals. Quina ironia, no? Més informació a 
Aquest matí, mentre llegia els diaris del dia a la feina, he topat amb l'acudit de Kap a La Vanguardia. Els déus i herois mitològics grecs, armats amb cubells d'aigua, lluiten contra els incendis que estan arrassant la terra que ells tot just poden veure des del cim del Mont Olimp. Crec que Grècia, tot i que mai no he tingut la sort de visitar-la personalment, és una terra plena de tresors (humans, històrics i paisatgístics), i tant de bo que aquest atac de les flames doni una treva als seus habitants, que, al cap i a la fi, són les principals víctimes.