Chips anyone?
La primera cosa que necessiten saber els lectors d'aquest nou blog: no sóc cap fanàtica de les hamburgueses i de l'Imperi McDonald's. De vegades, però, empesa per les presses, la falta de fons econòmics, les males influències i, sobretot, la pressió social que em fa oblidar les meves reflexions sobre els components de tan misteriosos trossos de pollastre i vedella (mai heu vist una part d'un pollastre amb forma de McNugget?)... doncs sí, he acabat entrant a un local regentat pel mismíssim Ronald McDonald.
Dubto que després de veure Super Size Me ho torni a fer en moooolt de temps. És el documental que Morgan Spurlock ha rodat sobre la dieta americana per excel·lència: durant 30 dies el subjecte només ha esmorzat, dinat i sopat menús McDonald's. És clar, uns menús americans més variats que els de les franquícies europees (no us perdeu les varietats en tamanys... realment impressionant) però tot i això certament avorrits. Doncs el Morgan s'ho proposa per descobrir com de nocius poden esdevenir aquests hàbits alimentaris, i déu n'hi do si ho aconsegueix: gran part de la pel·lícula se centra en l'evolució del pobre fetge de Spurlock, un òrgan segurament partidari del retorn del seu propietari a les inofensives tasques com a director de videoclips.
Malgrat els quilos de més i l'evident cost físic (déu n'hi do si hi ha espai per reflexionar), es tracta d'un documental divertit, amè, però també crític i punyent. Hereu, en definitiva, de la millor herència de Michael Moore. Super Size Me us farà pensar... si més no jo no paro de donar-li voltes a la qualitat d'aquest dinar preparat d'universitat que avui m'he menjat i que he pagat a preu d'or...
I és que aquest film no només ens parla de les quatre parets de les franquícies McDonald's. La reflexió sobre la societat americana, els seus hàbits, els seus greus errors, en són la veritable essència. I què millor en aquests dies que corren que conèixer una mica més d'aquest país on el proper dimarts es decidirà el destí del món.... Per cert: segons Electoral Vote Precitor (la web que citen tots els mitjans a l'hora de parlar de previsions de vot nord-americanes), Kerry 236 - Bush 281. Suposo que el cowboy que tant trabaja en ellou deu estar ben content.
Per cert, si voleu saber més de Super Size Me, podeu clicar aquí
Dubto que després de veure Super Size Me ho torni a fer en moooolt de temps. És el documental que Morgan Spurlock ha rodat sobre la dieta americana per excel·lència: durant 30 dies el subjecte només ha esmorzat, dinat i sopat menús McDonald's. És clar, uns menús americans més variats que els de les franquícies europees (no us perdeu les varietats en tamanys... realment impressionant) però tot i això certament avorrits. Doncs el Morgan s'ho proposa per descobrir com de nocius poden esdevenir aquests hàbits alimentaris, i déu n'hi do si ho aconsegueix: gran part de la pel·lícula se centra en l'evolució del pobre fetge de Spurlock, un òrgan segurament partidari del retorn del seu propietari a les inofensives tasques com a director de videoclips.
Malgrat els quilos de més i l'evident cost físic (déu n'hi do si hi ha espai per reflexionar), es tracta d'un documental divertit, amè, però també crític i punyent. Hereu, en definitiva, de la millor herència de Michael Moore. Super Size Me us farà pensar... si més no jo no paro de donar-li voltes a la qualitat d'aquest dinar preparat d'universitat que avui m'he menjat i que he pagat a preu d'or...
I és que aquest film no només ens parla de les quatre parets de les franquícies McDonald's. La reflexió sobre la societat americana, els seus hàbits, els seus greus errors, en són la veritable essència. I què millor en aquests dies que corren que conèixer una mica més d'aquest país on el proper dimarts es decidirà el destí del món.... Per cert: segons Electoral Vote Precitor (la web que citen tots els mitjans a l'hora de parlar de previsions de vot nord-americanes), Kerry 236 - Bush 281. Suposo que el cowboy que tant trabaja en ellou deu estar ben content.
Per cert, si voleu saber més de Super Size Me, podeu clicar aquí
0 comentarios