L'Amor és un Somni

Normalment, que t'agradin cineastes com Wong Kar-Wai sóna presuntuós i et proporciona moltes males mirades d'amics i fins i tot d'aquells que creus que més et comprenen. I, sobretot, si a algun d'ells els has fet acompanyar-te a veure una de les últimes novetats i acaben totalment desconcertats, tot afegint el director a la seva particular llista negra de "vés a veure-la sola".
No vull dir que es perdin l'essència del cinema: entenc que 2046 o In The Mood For Love puguin desconcertar a més d'un. Però com a romàntica empedernida i admiradora d'aquest cineasta hongkonès, no puc més que defensar a capa i espasa una petita joia que els Cinemes Méliès de Barcelona han recuperat durant la primera setmana de febrer de 2005: Chungking Express.
Si visitar els Méliès ja té un regust cinèfil d'allò més agradable (unes sales petites, acollidores, silencioses, i, sobretot, molt barates), fer-ho amb una pel·lícula tan deliciosa com Chungking Express incrementa molt més aquesta sensació agradable. Es tracta d'una obra menor, feta de pressa i corrents pel director en el descans del rodatge de Ashes of Time, que havia estat molt més complex i esgotador per l'equip tècnic i artístic del planejat. Chungking Express té, doncs, el format de redempció, de regal pels sentits, d'un petit i espontani alto al camí per recuperar les forces i la passió pel cinema.
Cadascuna de les dues paraules del títol fan referència a les dues històries que s'hilvanen en aquest film. La primera té lloc a l'estrany barri-mercat-carrer de Chungking, on un jove policia viu destroçat per l'abandó de la seva xicota May, i obsessionat amb el fet que fins i tot l'amor tingui data de caducitat. Aquest jove simbolitza el despertar de l'idealisme romàntic a una realitat sòrdida, de cinema negre, en què creu trobar el consol en una misteriosa dona de perruca rossa i fosques ulleres, sempre enfundada en una estrambòtica gavardina, que en realitat l'ignora irremeiablement. Aquesta petita història és divertida, intrigant, però sobretot xoca pel seu estil tècnic, on Kar Wai i el seu equip busquen noves formes de captar el pols als ritmes frenètics de la ciutat. I els seus batecs queden fotografiats com mai en el pròleg inicial.
De sobte, i d'aquí potser el desconcert d'alguns, la història queda incompleta en el seu punt àlgid i més confós, per donar pas a l'optimista història d'amor entre Faye, l'estrambòtica venedora de menjar ràpid a l'Express, i aquest policia poc avesat als canvis, i menys encara si són sentimentals, interpretat per Tony Leung.
Aquesta segona part, esdevé, de cop, l'essència del film. Més habitual en el seu plantejament tècnic, la història es mou a través de petites subtilitats, en un lent progrés que ve simbolitzat pels canvis en les mirades de Tony Leung, que de mica en mica van deixant el buit representat per l'hostessa que l'ha abandonat, per mirar per primer cop aquella noia que somia amb Califòrnia.
Amb un film asiàtic també es pot riure, i et pots sentir optimista. Wong Kar-Wai no només desconcerta, sinó que també ens fa tornar a creure en l'amor somiat. Estic segura que és el més romàntic dels cineastes que hi ha actualment, però també el més realista, i el que abans s'ha adonat que, en el fons, tots estem molt sols. I per fer més agradable aquesta soledat, res millor que recuperar aquest somriure dolç amb les divertides situacions de Chungking Express. Intenteu recuperar-la: no us la perdeu.