Blogia
VARMT IGEN

No m'oblidis!

Fa un parell de setmanes, aprofitant aquest descans provocat per la pasqua, vaig poder recuperar Olvídate de Mí!, pel·lícula que havia estat nominada a dos òscars (millor guió, que va guanyar, i millor actriu per Kate winslet). Va ser un d'aquells títols en què el boca-orella va funcionar com mai, tot i que a alguns l'oportunitat se'ns va perdre dins la llista de coses pendents.
Ara, gràcies a l'honorable Mr. Dvd la redescoberta ha estat possible. I, per fi, m'he deixat seduir per aquesta Olvidate de Mí! (en el títol original, amb el molt més suggerent títol de Eternal Sunshine of the spotless mind... un títol que fins i tot sembla desfer-se en la boca de qui el pronuncia, en realitat derivat d'un poema d'A. Pope recitat durant el film).
La pel·lícula, un excel·lent guió de Charlie Kaufmann, es presenta desordenada, potser un pèl desconcertant (però sense espantar-se, l'entrellat es dedueix molt abans que te'l comuniquin explícitament) i en diferents plans. El real i el mental; el què passa de portes enfora de Joel (Jim Carrey) i el que passa dins de la seva ment mentre li esborren els rècords de la seva ex-xicota Clementine (Kate Winslet).

Amb aquest film, de nou es pot recuperar el millor romanticisme (que no vol dir el més ensucrat) amb una clara sentència sobre la vida: nois, a l'amor no tot és color de rosa, però fins i tot el negre forma part de l'experiència d'estimar algú. Per això, no hem de permetra'ns la cobardia de fugir espantats a la primera foscor. Res no és etern (excepte l'oblit) però sempre va bé provar-ho mentre duri.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres