Setmana difícil

No, aquesta  no està sent una setmana fàcil. A tota la "ressaca" (sense alcohol) que porto acumulada de les festes de Santa Tecla (aiiiii! això de dormir tres hores de dissabte a diumenge i aixecar-se a les 7 del matí....) s'ha de sumar que vaig treballar dilluns (teòric dia de festa de la Tecla desplaçada a la Mercè) i que va ser un dels dies més durs de la meva vida professional amb la mort d'un regidor de l'ajuntament. I me'n vaig sortir mig surant entre una onada d'emocions que a dures penes em deixaven respirar quan vaig entrar per la porta de casa i no vaig tenir més forces que per asseure'm al sofà, sopar i anar-me'n a dormir.

Al tint gris que van agafar aquells primers dies s'ha de sumar que la tardor ha tret ja el nas per les nostres finestres, i que, precisament ara, mentre escric això, entra un airet fresc que déu n'hi do. Però això no em molesta. M'agrada aquesta melangia que desprén la tardor, i a més, ara que han començat els cursos de tooot, ja sento cada matí les classes del conservatori de música que tant he trobat a faltar aquest mes d'agost... Avui diria que toca trombó o alguna cosa de vent similar....

Tan sols queden 15 dies per les vacances (que espero poder allargar amb la benevolència de la meva jefa...), tres setmanes per anar a parís, i dues i mitja per veure a Mika en concert. Ah, i només cinc dies per començar les classes d'àrab, que me'n moro de ganes.