Fem de provincians ( i segon advent )

Ahir va ser el segon diumenge d'advent, i, per tant, vam encendre la segona espelma del compte enrere fins a Nadal. Després d'aixó, les dues primeres espelmes han quedat perfectament esglaonades, a l'espera que el proper diumenge s'encengui la tercera, i acabi de donar-li forma a tot plegat.

Aquest pont, de fet, està sent bastant nadalenc. De fet, és que les úniques coses que hi ha per fer a Tarragona aquests dies de festa és: 1) anar a la fira de Nadal i d'artesania (ho vam fer dissabte); 2) anar a berenar o a sopar (ho vam fer divendres i ahir) i 3) anar a veure el Belén de Bancaja. Sí, sí, tal com sona. La gent d'aquest simpàtic banc han muntat a l'edifici del mercat un pessebre gegant, diuen, amb no sé quantes figures fetes a mà, riuets, palaus de fins a quatre metres (que de prop semblen més baixets, però ens ho creurem...). Es tracta d'una exposició d'aquestes itinerants que monten les caixes. I en una ciutat tan provinciana com aquesta (i dic provinciana amb tot el carinyo del món) evidentment aquests esdeveniments són d'aquells que marquen una època.

Per anar-hi, hem hagut de reservat per internet. Perquè si no et toca com una hora de cua per entrar-hi! I a dins, has de suportar crits de nens, comentaris d'avis, pares amb bebès a coll-i-bé que no et deixen veure res...

El pessebre està bé, sí, però ja us asseguro que res que justifiqui aquesta febre tarragonina per fer cues i endarrerir dinars i sopars per veure el preuat espectacle. Això sí, de tant en tant és divertit vestir-se també de provincià i perdre's per aquests ambients tan particulars... No puc esperar a la inauguració del Corte Inglés per tornar-ho a fer!