Blogia
VARMT IGEN

Desconnectar

Desconnectar

Avui m'he donat un gustàs d'aquells de veritat: no he encès el mòbil en tot el dia. I tot i que encara em quedava algun acte de reflex de posar la mà a la bossa cada cop que em semblava escoltar un telèfon sonant, puc dir que les meves neurones han agraït, i molt, aquest regal.

Si no he actualitzat aquestes darreres setmanes ha estat precisament per això: perquè el meu cervell ha estat tan absorbit, exprimit i triturat amb tasques professionals, que ja no li quedava alè per trobar il·lusió en un bon llibre, en els raigs de sol que ja es colen per la finestra des de les vuit del matí, o en els records o plans de viatge. Espero, però, que la mala etapa s'hagi tancat aquí, i que la meva vida torni a estar estructurada en coses més importants que la feina a partir d'ara.

I apagar avui el mòbil m'ha permès contemplar coses que ni m'havia adonat en els darrers dies. Com que les dues roses de Sant Jordi encara estan en plena forma, i que necessitaven que els canviés l'aigua. Que la més maca de les dues necessitava que la traiés del plàstic perquè lluís en tot el seu esplendor. I també m'ha donat espai per acabar-me el llibre que em van regalar aquell dia (de fet, me'l vaig trobar al menjador en sortir de l'habitació aquell matí) i del qual parlaré (i molt bé) més endavant.

Temps també per anar de compres per la casa, com ja portava temps planejant. Comprar aquella ampolla de vidre que tantes ganes tenia de tenir, o, per fi, la llibreta per la nevera que porto tres anys buscant i sense trobar, fins avui. O per anar fins a la biblioteca i comprovar que, per fi, Un árbol crece en Brooklyn estava disponible, després de setmanes i setmanes anant directament a la secció de la "s" i repassant un per un tots els Smith... I agafar-me una biografia de Charlotte Brontë com a premi afegit.

Tant de bo no hagués d'encendre el mòbil mai més...

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

1 comentario

Nemui -

Vaja, jo per Sant Jordi no vaig rebre res... I bé, per a mi és força traumàtic un Sant Jordi sense rosa (tot i que hauria d'estar acostumada), així que vaig anar a Madrid, a on no es regalen roses... Però allà tampoc vaig aconseguir el premi que buscava... i he quedat com a reserva... És molt dolent quedar segon... gairebé pitjor que ni sortir escollit... ara a fer embruixos perquè la persona escollida es posi malalta i no pugui anar-hi. whahahahaha!! (risa malvada!)

Ains!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres