Potter antiestrès
He comentat moltes vegades que, quan un està en una època d'estrés o d'ànim més bé baix, una de les formes de deixar passar el temps és recuperant els set llibres de la sèrie de Harry Potter. Sempre que tinc una crisi lectora o d'altre tipus hi recorro com una forma fàcil d'evadir-me i pensar en altres coses. Doncs amb les pel·lícules de Harry Potter sembla que el destí m'ha deparat una tendència similar, i és que les dues darreres (les úniques que he vist al cinema) han estat estrenades just abans que jo acabés les meves vacances i m'enfrontés al retorn al món laboral.
En el cas de la sisena de la sèrie, HP and the Half-blood Prince, la coincidència ha estat possible després que fins i tot s'endarrerís la data d'estrena del novembre de 2008 al juliol de 2009, uns mesos que, pel que veig, han aprofitat per retocar moltíssim la pel·lícula després dels primers screen tests que havien transcendit. Jo vaig comprovar in situ com havia quedat tot plegat el passat divendres a la nit, aprofitant que els multicines d'aquesta ciutat encara mantenen de tant en tant la meva minúscula sala de pel·lícules en versió original, i que em van permetre gaudir de la veu d'Alan Rickman i l'accent britànic en tot el seu esplendor.
Reconec que satisfer-me amb aquesta pel·lícula era quelcom complicat: és el meu llibre preferit de la sèrie i trobo que hi ha capítols que per mi eren intocables. Però perquè no es digui que sempre em queixo de vici, començaré per les coses bones, que en té moltes. Primer de tot, crec que és la primera pel·lícula de HP que no se m'ha fet llarga. Vull dir, la cinquena de la sèrie, tot i ser la més curta, té moments que et venen ganes d'anar al lavabo, i aquesta, que dura gairebé tres hores, se't passa volant. I això té molt de mèrit, així com també la fotografia (que és esplèndida). D'escenes mítiques, aquest film en té unes quantes, i n'hi ha dues que es capturen força bé. Em va agradar molt l'escena cap al final de la cova entre Dumbledore i Harry, i trobo que, a l'inici del film, el Jurament d'Snape amb les dolentes de la pel·lícula queda força reeixit, tot i que ni de bon tros és tan bo com al llibre i jo, si hagués estat la meva responsabilitat, ho hagués convertit en l'escena d'obertura del film per crear aquesta sensació d'ambigüitat que empapa tot aquest llibre. I el nou personatge, Horace Slughorn, és tal i com me l'imaginava en la pell de Jim Broadbent.
De les línies argumentals, trobo que la història de Draco Malfoy s'ha aconseguit capturar molt bé, especialment gràcies a l'esforç de l'actor Tom Felton, però que si no has llegit el llibre sí que pot quedar massa contrastada amb tota la revolució hormonal que empapa el segon terç del film. I celebro que s'hagi mantingut l'escena del Sectumsempra.
Quin és el problema, doncs? Que, de nou, tot es centra excessivament en el trio protagonista; que s'afegeix una escena d'atac de Cavallers de la Mort que no surt al llibre i que no aporta res, i s'obvia TOTA l'acció a l'escena final del castell, que sí que aportava molt; que falta moltíssima informació que, si s'ha d'incloure a les dues parts de la setena pel·lícula, atabalaran a més d'un. I, sobretot, que la millor línia argumental d'aquest llibre, la que correspon a Snape, està mal capturada. No pas perquè l'actor ho faci malament (que torna a ser dels millors davant del rostre de fusta Dan Radcliffe), sinó perquè el guió ho força tot: què forçada l'escena de la conversa mig escoltada entre ell i Dumbledore; què mal resolt l'atac final; i, sobretot, quina decepció la persecució final. Es deixen una frase, què dic, LA frase, i no ens expliquen coses del context que són bàsiques per entendre la traïció moral que suposa aquesta acció des del punt de vista de Harry Potter. Tot es deixa en mans de la línia argumental del llibre del Half-blood prince que s'explica ràpid, malament i que segurament haurà creat moltíssima confusió entre els no-lectors.
Ara veurem com Harry Potter a les dues parts de la setena se les arregla per acabar de complir la seva missió al món. Ho tindrà complicat, tenint en compte que qui li havia d'explicar tot en aquesta pel·lícula (i en la versió cel·luloide es va "oblidar de fer-ho") ara ja no està entre nosaltres...
1 comentario
La Lectora -
Des de la segona peli que penso que algú que no s'ha llegit els llibres no pot entendre què està passant, però és que aquesta s'endú la palma. Si jo no sabés a on va el Draco quan tanca els ulls, pensaria: "eh? què li passa a aquest ara?"
I les escenes "hormonals", que dius tu, em semblen força ridícules i cursis...
Quan dius LA frase, no sé a quina exactament et refereixes, però sí que és veritat que falten tantes coses importants per a la història que no sé com s'ho faran en les dues pelis que queden perquè no sembli que s'ho treuen tot de la màniga...
I bé... com odio l'actriu que fa d'Hermione! Quina manera de carregar-se un personatge maco i entranyable!
Això sí, em van entrar unes ganes de tornar a rellegir-me els llibres després de sortir del cine!! :P