Emma (BBC, 2009)

Feia ja setmanes que tenia pendent fer el comentari de la darrera adaptació que la BBC ha fet d'una obra de Jane Austen. En aquest cas, l'escollida ha estat Emma, que ja existia en una versió cinematogràfica protagonitzada per Gwyneth Paltrow i també en un telefilm per l'ITV protagonitzat per Kate Beckinsale. El fet que ara s'hagi optat per fer una minisèrie de quatre capítols, donava peu a fer una adaptació una mica més fidel al llibre i no tan precipitada, cosa que la feia una mica més temptadora.

Per tot el tema de la mudança, vaig arribar una mica tard a veure la minisèrie (generalment, vaig descarregant els capítols conforme s'emeten a Anglaterra), pel que ja havia tingut ocasió de llegir crítiques d'horroritzades fans de Jane Austen. Per això, quan vaig apretar el play del DVD em feia bastanta por el que trobaria darrere de la pantalla en negre, però, sorprenentment, m'ho vaig passar molt bé.

Una de les principals crítiques que es fa a aquesta adaptació és la radical modernització de les actituds que s'hi posa de manifest. Els mateixos responsables ja van avançar abans de l'estrena que l'havien volgut aproximar al públic actual amb tots aquests canvis, perquè consideraven que l'obra tal qual no funcionaria bé. Tot i que pugui qüestionar aquesta posició, he de dir que el resultat (si un deixa de banda purismes i el mira de gaudir tal qual és) és una obra molt fresca i molt jove, que es deixa veure amb facilitat, tot i que no sé si per a l'espectador-no-lector de l'obra original la successió d'accions no li provocarà certs canvis anímics una mica inexplicables.

A mi m'ha agradat força. S'ha criticat molt el paper de la protagonista (Romola Garai, que, per cert, va interpretar Briony al film d'Atonement en què parlava a l'anterior post), per la seva desmesurada expressivitat. Trobo que sí que la fa una mica repel·lent, però no és així Emma al llibre? No és l'heroïna més insufrible de l'obra d'Austen, i a la que acabes estimant per simpatia pels seus defectes tan flagrants? Tot i que és cert que el seu moviment de celles pugui ser excessiu, a mi m'agrada més el seu plantejament que el de Paltrow o fins i tot Beckinsale (que, com a mínim, li donava aquell toc frívol a l'adaptació).

A banda de la protagonista, els veritables punts forts són els secundaris. Especialment Michael Gambon, que està superb com a pare d'Emma i que roba totes les escenes on apareix. O l'Augusta Elton de Christina Cole, que ja vam poder veure a Lost in Austen com a la repel·lent Caroline Bingley, i a qui els papers de dona insufrible d'Austen li venen com anell al dit. I sobre Mr Knightley, que és un dels papers més discutits entre les fans de l'autora, he de dir que a mi Johnny Lee Miller m'ha agradat molt. L'únic però que té és que és més jove que al llibre, però suposo que és una de les llicències que es prenen per tal d'apropar l'obra al públic jove actual.

En definitiva, que si sou d'aquells que no s'han atrevit a veure aquesta minisèrie per les crítiques terribles que han llegit a la xarxa, us animo que ho intenteu lliures de perjudicis. Una bona estona no us la traurà ningú.