Blogia
VARMT IGEN

Llibres i papers

Remember when...

Remember when...

Aquest migdia he vist la peli de Harry Potter i el Presoner d'Azkaban... potser per cinquena o sisena vegada, no sé. I no és que ara vulgui parlar de la pel·lícula, sinó de com veure-la m'ha fet recordar aquells dies que vaig llegir els llibres per primer cop, quan vaig veure el film per primer cop a casa de la nemui (l'últim cop que vaig quedar-me a dormir a casa seva...)...  Ella, pobra, que s'havia passat dos anys dient que m'havia de llegir els llibres de Harry Potter, i jo que li deia que a mi els bestsellers no m'agradaven, que eren llibres per nens...

Van haver de passar cinc mesos a Suècia, i caçar al vol deu minuts de la peli de HP i la Cambra Secreta per adonar-me que potser li havia de donar una oportunitat. I quan vaig tornar al Prat, una de les primeres coses que vaig fer va ser agafar-me el primer llibre de la sèrie a la biblioteca. Als dos dies, ja tornava pel segon i el tercer. El quart el vaig començar dues setmanes després. I el cinquè vaig demanar-lo en desesperació a la mateixa nemui perquè estava agafat a la biblioteca... Era el mes de gener, acabava de tornar d'Erasmus, estava desubicada, desacompassada amb el ritme vital de les meves amigues i el meu xicot, i m'avorria mortalment... I passava hores i hores estirada al llit i llegint sense parar.

A mitjans de mes vaig trobar feina, i llavors començava a llegir al tren, al metro, mentre dinava... I llavors van venir les pràctiques, i el trajecte Sants-Verdaguer de la línia 5 el passava de peu devorant el cinquè llibre de la sèrie. Al febrer van publicar el sisè llibre i el vaig comprar sense haver acabat l'anterior. El vaig guardar a la prestatgeria, mentre devorava l'exemplar que em tocava. I el sisè recordo que el vaig acabar pocs dies després, de matinada, tremolant de por, plorant... I vaig passar mitja nit en blanc donant voltes al destí d'uns personatges de paper.

D'aquí poc es publica el setè i últim llibre de HP en castellà i català. Jo ja el vaig acabar al juliol, en un cap de setmana, quan es va publicar en anglès. També el vaig tancar de matinada, i no vaig dormir gairebé res. Primer vaig quedar satisfeta, després decebuda,  ara a mitges. 

Jo no he tingut temps de créixer amb Harry Potter, perquè ja era gran quan ell va néixer. Però sí que guarda entre les seves fulles una part de la meva vida molt concreta, en què vaig deixar de ser estudiant per ser alguna cosa semblant als adults. I que cada cop que regiro entre les seves històries o la rememoro a través del cine, em torna al cap.

I aquest migdia recordava com el Presoner d'Azkaban em va sorprendre tant, com em va agradar, com continua sent un dels meus moments preferits de la saga.

 

Happy Birthday, Severus Snape!

Happy Birthday, Severus Snape! *Imatge de Sigune.

He rebut un mussol!

He rebut un mussol! Avui el mussol Snarky ha portat amb el correu el meu bitllet per l'Snapecast Express . És a dir, la meva entrada oficial a l'última emissió regular d'Snapecast. Sembla que el barret va dubtar entre col·locar-me a Ravenclaw o Slytherin, però al final vaig demanar el primer, ja que això de dormir a les masmorres sota el llac no em feia gaire il·lusió... El viatge serà el dia 9 de Gener, teòric aniversari de Severus Snape, i jo viatjaré al vagó tranquil. Jeje, m'encanta!

Adeu a Sebastià Sorribas

Adeu a Sebastià Sorribas

Vaig trobar aquest llibre, espellifat en una prestatgeria del meu germà quan devia tenir 6 o 7 anys. La portada mig caiguda, les pàgines rossegades, i alguna fulla a punt de desenganxar-se. No em va costar més d'un o dos dies llegir-me'l. Es veu que a la meva època ja no era lectura de classe, però tot i així jo el tornava a obrir i el rellegia i rellegia...

El que més m'agradava del Zoo d'en Pitus era que em feia sentir com una més de la colla. I em feia desitjar que jo també pugués fer una desfilada pel barri, dibuixar els cartells dels animals, fer les gàbies amb filferros de paraigües i anar de caça pel Montseny. I anar a recollir el bebè de tigre al zoo de Barcelona. I estar a la taquilla el gran dia d'obertura.

Aquests records normalment es queden enterrats, perduts, i un dia, de sobte, hi ha alguna cosa que els fa renéixer. Fa gairebé dos anys, vaig tenir la sort de ser a la presentació dels actes de celebració dels 40 anys del llibre. M'en recordo que saltava per la redacció, contenta perquè coneixeria l'autor i tindria una nova edició del llibre. La vaig rellegir al moment, aquella mateixa tarda ja tornava a passejar per les planes, per les il·lustracions de Pilarín Bayés, per la caça de la rata de claveguera...

Potser no li van donar el Nobel ni cap premi important de literatura. Potser no es va fer milionari. Però en Sebastià Sorribas va marcar la meva vida amb una cosa tan senzilla com difícil: ser capaç de guardar la meva infància intacta en les planes d'un llibre.

Potter Puppet Pals are BACK!!!

 

Impressionant el discurs beep beep de Dumby XD.

Un bon assaig

Un bon assaig

Encara estan pendents els meus posts d'anàlisi de Harry Potter and the Deathly Hallows i, de pas, de tota la sèrie de J.K. Rowling. Necessito bastant temps per tal d'organitzar una mica tots els pensaments que sorgeixen entorn d'aquests set llibres i,especialment, d'aquest desenllaç que a molts ens ha deixat amb la sensació de ... aiiiii, falta alguna cosaaaaa....

Afortunadament, mentre que jo sóc lenta en aquest procés, molts altres ja han penjat a internet una sèrie d'assajos sobre aquesta obra infantil-juvenil-adulta? que trobo molt interessants. Concretament, aquest matí, mentre revisava una comunitat que m'encanta, Snapedom , he descobert aquest assaig (en anglès), en què bàsicament s'analitza el tractament del personatge de Severus Snape, però que, de passada, fa una interessant interpretació de tota la sèrie des de la perspectiva del trauma de l'autora d'una pèrdua prematura de la seva mare (!). Sobretot em fascina aquesta teoria, que ja he llegit en d'altres comentaris, sobre la identificació de la casa d'Slytherin amb els trets femenins... com una debilitat!?!

I ja que estem en el tema, i aprofitant que aquí tinc penjada la meravellosa-esplèndida-absolutament perfecta portada de l'edició en alemany del setè HP, un dubte existencial: com pot ser que l'edició en castellà i català del llibre no es publiqui fins finals de febrer quan ja tenim les edicions en francès, portugués, alemany, holandès, xinès, búlgar, rus.... i mooooltes més? Potser aquí no hi ha tanta por a la competència de l'edició en anglès?

Podcasts

Podcasts

Ho vaig descobrir fa un parell de setmanes i m'he convertit en una fan d'aquest sistema: els podcasts. Avui mateix he buscat el seu significat a la wikipedia: un podcast és una mena d'arxiu d'audio a través del qual una persona pot difondre un programa de ràdio fet per ell mateix o qualsevol tipus d'audio. Es pot escoltar directament al PC, a l'iPod (d'aquí el nom) i, com ho faig jo, a través de l'iTunes. El gran avantatge és que et permet subscriure't a aquells podcasts o sèrie de podcasts que t'interessen i que es vagin descarregant conforme es pengin nous capítols.

Per mi podcast és sinònim de Harry Potter. Mentre que les altres fans de HP que conec o bé estan lluny o bé encara no han acabat la sèrie, necessitava un lloc on sentir opinions, teories, comentaris. I a través d'aquest sistema he trobat una sortida.

Actualment, estic subscrita a tres podcasts diferents:

  • Snapecast: Va ser el primer a què em vaig subscriure, tot i que no el primer que vaig escoltar. Ja feia temps que havia descobert la seva pàgina web, però no acabava d'entendre el mecanisme. Aquest podcast està dedicat en exclusiva al personatge de Severus Snape de Harry Potter, i crec que és el més divertit i creatiu de tots, amb més seccions, propostes i altres creacions incloses (contes, escenes teatrals, anuncis inventats...etc.).Llàstima que ja hagin anunciat el final de la seva emissió regular el proper gener. De moment, tenim un episodi cada més.
  • Pottercast: És el primer podcast que he escoltat mai, tot i que ho vaig fer via web. L'elabora l'equip de The Leaky Cauldron i tracta sobre el món potterià en general. S'emet cada setmana. En general m'agrada força i el trobo molt divertit, tot i que no és tan complet com l'anterior.
  • Mugglecast: També s'emet regularment, i també el fa l'equip d'una de les pàgines web de referència al món de HP: Mugglenet, en aquest cas. És l'últim a què m'he subscrit i el que menys m'agrada de moment. Menys estructurat que la resta i coincideixo menys amb les opinions que s'expressen. Més centrat en l'actualitat entorn HP que no l'anàlisi dels llibres i pel·lícules en si.

*La imatge està extreta de Deviantart i l'autor és ~ LadyNyaruInfinity

Dumby surt de l'armari

Dumby surt de l'armari

La nostra estimada J.K. Rowling està de gira pels Estats Units, fent petites lectures i responent preguntes de lectors. Normalment, es dedica a despotricar contra el nostre mai prou valorat Sev Snape (aii, la de blogs a internet que estan ocupant espai de la xarxa responent a allò de He's not a big man...). Però avui ha deixat anar una bomba. A una xerrada a Nova York Rowling ha desvetllat que Dumbledore (Dumby pels amics) és gay. És tan sols qüestió de segons que esclati tota la bomba mediàtica conseqüent.

Sincerament, no entenc perquè Rowling està tan obsessionada en donar-nos detalls dels personatges que no han sortit als llibres. Ara que s'ha acabat la sèrie, perquè no deixar la resta a la imaginació? Que cadascú pensi el que vulgui sobre Dumby i Grindelwald, i si no ho va fer constar als llibres, doncs perquè ha de ser més "real" en el món de la ficció el que ella pensi que el que penso jo? La gràcia de la ficció és que pots deixar córrer la imaginació allà on s'acaba l'escrit.

Em sembla magnífic que Dumbledore surti de l'armari (per cert, on vivia Harry Potter abans d'anar a Hogwarts... a l'armari sota les escales) però odio totalment el circ que se'n farà de tot plegat. A què ve això, sra Rowling? Potser por a passar de moda ara que ja s'han acabat els llibres i falta un any sencer per a la propera pel·lícula?

Sobre la imatge: ho sento, però quan he sentit la notícia m'ha vingut al cap allò de Naked Time de les Potter Puppets.

One day to go!

One day to go!

L'Alfabet

Ja porto tres classes d'àrab, i crec que ja és moment de dedicar-li ni que siguin uns minuts. Ahir a la tarda per fi vam acabar l'alfabet. El que significa que ara ja podrem començar a fer escriptura de veritat, i, sobretot llegir. I, per tant, acabar d'aprendre frases d'oïda i començar a escriure-les, que ja en tenim ganes... més quan la nostra professora ens té prohibit transcriure tot el que aprenem.

El primer dia de classe reconec que tot plegat em va atabalar una mica. És clar que penses que és un alfabet diferent i que has d'escriure de dreta a esquerra... I la veritat, tot i que tothom em pregunta sobre si és complicat escriure del revés, la veritat és que per mi és la part més fàcil. Un cop canvies el xip i aprens a fer les lletres correctament, no hi ha forma que se t'acudeixi fer-ho al revés. El mateix a l'hora de llegir, clar.

No, el que de veritat em va atabalar va ser descobrir que cada lletra té 4 formes! Que les vocals no s'escriuen i, per tant, te les has d'imaginar! I ara, descobrir un munt de sons que el meu sistema fònic és incapaç de fer... 

Superada la paràlisi inicial, però, i posant-hi una miqueta d'esforç a l'hora de repassar, tot es comença a veure amb uns altres ulls. És una llengua interessant, maca, i t'obre les portes a una cultura que sempre m'ha fascinat. Suposo que aquesta setmana m'arribarà el llibre de text des d'Andalusia, així que no puc esperar el moment de ser capaç de començar a llegir.... 

The Prince's Tale

És el meu capítol preferit de l'últim Harry Potter, i probablement de tota la sèrie. Tafanejant pel youtube, he vist que molta gent ha intentat recrear-lo o bé amb dibuixos de fans o bé barrejant imatges de pel·lícules. M'agrada especialment aquest resultat. Probablement sigui molt millor que la pel·lícula (arribarà, en teoria, el 2010).

Homesick

Homesick

Flight of the Prince

Flight of the Prince

******* Si algú no ha llegit els 7 Harry Potter's, que vagi en compte, que hi ha SPOILERS********

Sempre m'han agradat els personatges que no són el que semblen. Els que ens sorprenen, ens intriguen i ens fan pensar. Com Mr. Darcy, a Pride and Prejudice, de Jane Austen, que tant odies en els primers capítols però que de mica en mica va creixent fins a convertir-se en un dels millors personatges del llibre. M'agraden perquè pots jugar amb les seves múltiples cares, perquè són més humans, perquè et fan dubtar.

Sóc una gran fan de Harry Potter des que una amiga m'hi va acabar enganxant, però, tot i això, li reconec a J.K. Rowling moltes febleses. És a dir, no és ni de bon tros una excel·lent escriptora, i té problemes a l'hora de dissenyar personatges. Però el magnífic Severus Snape (al cine, li fa els honors, crec que de forma brillant, Alan Rickman), no sé si li va sortir per casualitat, però a molts ens ha tingut enganxats molt més que les peripècies del noi de la cicatriu en forma de llamp. Des que al primer llibre, en què tot semblava abocat a assenyalar-lo com el dolent, acaba ensortint-se com una mena d'heroi anònim sense glòria, m'ha tingut fascinada. I així he seguit al llarg dels sis llibres restants, i, sobretot, del Harry Potter and the Half-blood Prince, en què mai em cansaré de rellegir el capítol que titula aquest post: Flight of the Prince. Igual que, en llegir sobre el suposat assassinat de Dumbledore, vaig jurar que si es confirmava que era fidel al bàndol de Voldemort, jo també em convertiria en Cavaller de la Mort. Igual que, al matí després d'acabar el setè i últim volum de la sèrie (el vaig acabar a la una de la matinada), mentre esmorzava rellegia el capítol The Prince's Tale, el capítol definitiu en tots els sentits sobre el personatge (per bé i per mal).

Un altre dia que tingui més temps per elaborar-lo, faré una llista del que m'ha agradat i no de l'últim volum i de la sèrie completa. Ara estic rellegint-los tot (amb sentit d'unitat!) per tal de posar en ordre totes les idees. Això sí, per anar fent boca, un dels meus passatges preferits de tota la sèrie:

-¿Com gosa utilitzar els meus sortilegis en contra meu, Potter? Vaig ser jo, qui se'ls va inventar; jo, el mig príncep! I vol llançar-los contra mi, igual que feia el seu indesitjable pare, ¿oi? Doncs no podrà... ¡No podrà!

(...)-Mati'm, doncs - va dir sense alè en Harry, que no sentia gens de por, sinó només ràbia i menyspreu-. Mati'm com l'ha mort a ell, covard...

-PROU! - va cridar l'Snape, i de cop va fer cara de boig, de forassenyat, com si patís tant com el gos que odulava i clapia atrapat a la casa en flames de darrere seu-. DEIXI DE DIR-ME COVARD!!!!

*Reconec que tot plegat té molta més força en anglès, però això ho deixo en mans de qui ho vulgui experimentar... ;)

The Mysterious Ticking Noise

En la meva "depressió" post- Harry Potter and the Deathly Hallows (amb el llibre acabat i ningú amb qui poder parlar) vaig descobrir, potinejant per You Tube, les Potter Puppets. Aquest és un dels meus episodis preferits, juntament amb el mític Bothering Snape ( que ja postejaré més endavant). Després del drama d'acabar les històries de l'heroi mag, i haver d'aguantar la frustració d'aquelles coses que no et van agradar (també en parlaré en algun altre post) m'ha consolat molt riure amb imatges com aquesta. A veure qui és capaç de no parar de canturrejar la cançoneta al cap!!

Snape, Snape, Severus Snape.. ¡Dumbledore!

El llarg camí cap al carnet de conduir

Sí senyors, jo, igual que el 99% dels joves a partir dels divuit anys, m'he proposat treure'm el carnet de conduir i motoritzar la meva vida, o, com a mínim, la part del currículum vitae corresponent. En realitat, és una proposta que, com li passa al 75% dels innocents víctimes de la DGT, neix en ple mes d'estiu. Ja sabeu, aquella època en què aquests negocis dits autoescoles comencen a bombardejar les bústies amb ofertes suculentes. (Nota: la cursiva indica ironia, perquè 800 euros per un carnet rosa horrorós que, a més, no cap en cap cartera i no em porta l'assegurança del cotxe de regal, no pot dir-se oferta segons els meus criteris. Digueu-me estricta, si voleu).

Jo, innocent de mi, i aprofitant un curs més relaxadet del normal, vaig cometre l'error o l'encert de pagar la matrícula. Després, és clar, de la tradicional ruta per les múltiples autoescoles que la meva ciutat, petita però pel que vaig veure amb bons nivells de motorització, disposa. L'opció és la lògica i més catalana de totes: escollir la més barata. I a partir d'aquell moment, un any per passar aquest mer tràmit, que en diuen alguns, de la teòrica.

Porto ja uns mesos obviant el petit tràmit, però no malpenseu: l'emocionant codi de circulació m'ha acompanyat en viatges múltiples, i de mica en mica ens hem anat fent bons amics. He après a cerciorar-me, a saber llegir circulació en poblat entre línies, i el que més important de tot, a aprendre que a un ferit en circulació mai no li he de donar alcohol perquè mantingui la temperatura. Així que ja ho saben: conductors imprudents del món, llencin les seves petaques!!!!

Però si d'alguna cosa et serveix aprendre a conduir (en la teòrica, és clar. La pràctica serà una altra llarga llista de weblogs, de ben segur :P) és per descobrir què poc en saben aquests familiars i amics que tan de temps porten en el món de les maniobres i les senyals vials. Perquè sí, perquè la gent que porta anys i panys amb la cartulina rosa en el seu poder no sap la diferència entre arcen transitable i el que no ho és, i així, senyors de la DGT, no anem enlloc. I no hi anem perquè té poc sentit memoritzar a quina velocitat haurè de circular si condueixo un vehicle mixte amb nou persones a bord, dedicat al transport escolar, per una carretera convencional amb un arcén (aquest vell conegut) de menys d'1.5 metres d'ample. Si jo només vull conduir el meu Twingo vermell amb la meva gata com a molt en el seient de darrere!! (amb l'equip de transport homologat, és clar).

Però s'apropa el moment de la veritat, senyores i senyors. El moment del test final. El moment de dir adéu a la mania mesuratòria dels arcens. Benvinguts al món motoritzat.

Per cert, si algú s'està traient el carnet de conduir, que no es perdi aquesta web. Li serà molt útil.