Samma Gamla Vanliga Visa
Sha la la la...
Ahir va començar una altra vegada el curs escolar, el que significa que ja no hauré d'anar pel carrer topant-me amb nens de vacances (tres mesos de vacances! Ja ni me'n recordo...) mentre jo vaig a treballar. Aquest estiu tan sols he fet 15 dies de vacances al juliol, que van passar massa ràpid, i l'agost ha estat llarg i pesat, amb tant poca gent treballant al diari i tantes poques notícies... A Tarragona estem a les portes de la festa major, el que significa que comença una de les èpoques que més m'agraden de la ciutat, però també de les més cansades. A més, tan sols falta un mes pels 15 dies més de vacances de l'octubre, i, probablement, un cop acabi les festes m'obsequiaré amb un cap de setmana llarg com a compensació per haver de treballar el 24. Això si sobrevisc a tants dies sense dormir, és clar...
Ahir va ser també un dia especialment llarg per mi, ja que em vaig despertar al Prat a les 6 del matí, vaig creuar Barcelona, vaig passar dues hores a l'hospital, vaig tornar a Tarragona i vaig treballar tota la tarda. A les deu de la nit ja pràcticament ni m'aguantava de peu, i aquest matí m'ha costat més del normal aixecar-me. I un altre cop he oblidat els meus bons propòsits, que demà hauran de començar i-ne-xo-ra-ble-ment. Ja se sap, la mateixa cançó de sempre:
-Anar al gimnàs dilluns o divendres (o dimarts i divendres).
-Anar a la piscina com a mínim un cop a la setmana.
-Aixecar-me a les 7.30 cada dia i no fer el manta!!
-Acabar d'una vegada la repassada de tots els llibres de Harry Potter (vaig a la meitat del 5è, i queden tot el 6è i 7è) i començar amb les noves lectures: he d'acabar un parell de llibres que m'han deixat a través de bookcrossing, i vull llegir Wuthering Heights en anglès, que fa un parell d'anys vaig abandonar al primer capítol.
-Veure la sèrie Rome, que tinc baixada sencera, i començar, a partir de la setmana que ve, amb les noves temporades de Heroes i Grey's Anatomy.
Avui el dia està ennuvolat i xafogós. He d'agafar el cotxe a les 10.45h. De fons, sona En Händig Man en directe a Stockholm. (Per cert, la imatge està presa el meu últim dia a Lund abans de marxar. Estava nevant i el cementiri de davant de casa tenia un aspecte irresistiblement romàntic).
Jag hör samma gamla vanliga visa...
