Blogia
VARMT IGEN

Ressaca nadalenca

Ressaca nadalenca

No pot ser! Des que vaig tornar de Barcelona, on vaig passar els dies intensos d'aquest Nadal, que visc enganxada al meu regal de Pare Noel: una nintendo DS!!! La criatura, que de moment només té sis jocs carregats, no para de donar-me la tabarra i a dures penes em deixa temps per navegar per internet. O sigui, que ha nascut una nova joguina a la qual ja he decidit que li haurem de col·locar horaris, o restringir-ne l'ús als caps de setmana, que si no, no avançarem ni amb l'àrab ni amb el nivell D de català.

Portava gairebé una setmana sense actualitzar, però tot té una raó de ser: primer vaig estar molt constipada, i tot plegat em va allunyar força del món on-line, perquè amb vuit hores davant d'un ordinador a la feina una ja en té prou per agafar un carregament que a dures penes li deixa caminar. Per això començo aquest post amb la imatge que faltava de les meves espelmes d'advent: les quatre llums enceses. Després, del 24 al 27 al migdia hem estat per ca mons pares, amb obligacions nadalenques i altres afegits. I dic "afegits", perquè hem pogut aprofitar bastant els dies, i no sols menjant i obrint regals i destripant la bossa de caramels que Santa Claus ens va obsequiar!

El dia de Nadal, mentre una onada de fred treia el cap per Barcelona, vam anar al teatre a veure Spamalot. En realitat, volíem anar a veure l'última del Tricicle, però el 24 al  vespre ja no quedaven entrades (per un cop que pequem d'imprevisors...) i ens vam conformar amb l'obra dels Monthy Pyton. La part bona és que feia anys que no anava al teatre a Barcelona (des que vam veure Paradís, que ni recordo de quin any era) i així ens vam poder treure la vergonya que les últimes obres que havíem vist havien estat a Londres i Nova York. I després ens queixem que no hi anem mai perquè és car!

L'obra està entretinguda, tot i que tampoc em va entusiasmar gaire. Això sí, em vaig pixar de riure amb la bèstia malèvola del conill-titella, però em va saber una mica greu que l'ambient del teatre fos una mica estrany... Suposo que són coses del públic del dia de Nadal, quan moltes famíies van juntes a veure obres de les quals no estan gaire convençuts. La vessant positiva és que, per ser Nadal, ens van obsequiar amb una copa de cava a l'entrada. Que, tot i que no m'agradi, sempre et fa sentir una mica més important, com qui vola en primera classe.

El dia 26, en plena llevantada i amb una pluja combinada amb vents huracanats, amb uns amics vam tenir la imprudència d'anar fins a Barcelona a veure Australia. De la peli ja en parlaré més endavant en un altre post, però l'excursió va ser tota una aventura. Primer, els meus amics van estar a punt de ser arrossegats pel vent camí de la cafeteria del Zurich, i nosaltres gairebé morim ofegats en les vint passes entre la parada del bus i l'entrada del metro a Plaça Espanya. Després d'aconseguir arribar al cinema i veure la pel·lícula, vam anar a fer un mos al Viena del costat, on vam compartir sala amb un boig borratxo, que semblava que havia allargat ad eternum el seu sopar d'empresa i que es va acomiadar de tots nosaltres al crit de "Heil Hitler". Impressionant.

Ara ens toca descansar i fer una mica de bondat gastronòmica de cara a Cap d'Any, quan, per cert, encara no sé què farem per sopar.

1 comentario

Nemui -

Així que una DS, eh? Vaja vaja... Va amb una targeta d'aquelles que et pots descarregar els jocs? És que n'hi ha un que, encara que està en japonès (es pot pillar què fer sense saber-ne), és tan xorra que l'has de provar! Ja em diràs...