Sobreviure al 2008

Avui comença a treure el nas l'any 2008. L'any de les olimpíades, de l'expo de Saragossa, i de les eleccions generals. També l'any que en farà dos que visc a Tarragona i que sobrevisc a les inclemències de la feina i d'un minipis que ha activat el mode congelador durant aquests últims dies.

No sóc gaire de caps d'anys, per això ahir vam decidir quedar-nos a casa i preparar-nos un sopar per nosaltres dos: amb sípia, escamarlans, cloïsses i salmó... I vam rebre l'any nou sense gran soroll, arrossegant un constipat que ja ens fa companyia des de fa més d'una setmana i a més acomiadant inesperadament el meu mòbil. Es veu que l'aparell va aprofitar els moments de més intensitat al món del sms per apagar-se i no voler tornar-se a encendre.

Potser l'any 2007 no ha estat tan intens com ho va ser el 2006, però sí que hi ha alguns moments que han quedat més gravats. El viatge a Andalusia, el naixement de les nebodes, les eleccions municipals, l'escapada llàmpec i el concert de Per Gessle a Estocolm, o l'inici de les classes d'àrab.

Però avui es parla ja de futur, no? I pels propers 12 mesos m'he proposat moltes coses, com fa tothom. Vull llegir més, no queixar-me tant, no ser tant xafardera, cuidar-me més i ser més positiva amb tot! I tant de bo l'any nou ens porti també una feina amb horaris normals...